Un dels espais amb més història del municipi de la Granada és el seu castell, o les restes que encara se’n conserven.

Situat al cim d’una petita elevació, forma part del naixement del municipi, ja que els orígens de la Granada són documentats des de l’any 950, precisament quan el bisbe Guilarà infeudà la Granada, en terme d’Olèrdola, a Sisovald, el qual va edificar una torre. Això, sí, pocs anys després, el 1003, una escomesa sarraïna va destruir el castell. Dos anys després, el bisbe Aeci va començar el procés de reconstrucció, que es va allargar fins a l’any 1013.

Segles més tard, durant la guerra civil del segle XV, el castell fou assetjat, però no destruït, ja que dos segles després, durant la Guerra dels Segadors, el Castell va protagonitzar un dels fets més destacables del conflicte al Penedès. Va ser precisament en aquest castell que les forces franceses van derrotar les tropes castellanes. Potser per aquest motiu, pocs anys després, acabada la Guerra de Successió Felip V va decidir fer-lo enderrocar, cosa que va encetar un trist període d’espoliació que es va allargar durant segles. De fet, encara durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) es van enderrocar alguns elements que quedaven drets i es van usar pedres del castell per pavimentar una carretera.

Pel que fa a l’arquitectura, es tracta d’un castell de planta rectangular, d’uns 20 m de longitud i una amplada de 10,5 metres. El castell tenia una torre rectangular, que ha desaparegut, però sí que es conserven uns murs d’una alçada de 7 metres de les façanes meridional i occidental, alguns fragments del mur nord i tres parets de la torre. Cal destacar que al mur nord s’ha conservat l’arc de mig punt d’una de les tres portes i, en la més occidental un dels muntants, el forat de la barra i la polleguera.

També hi ha un altre tipus de murs, per sobre els anteriors, però que corresponen a edificacions tardanes que recolzen sobre els murs originals del castell i que tenien funcions relacionades amb els usos agrícoles.