On som?

La Granada és un municipi de 6,57 km2, situat a la part central de l’Alt Penedès, entre la Serralada Prelitoral i el massís del Garraf, que compta amb l’enclavament del Cortei, situat entre els termes de Subirats i Avinyonet. Actualment a la Granada hi viuen poc més de 2.000 persones.

Com arribar

Per arribar a la Granada, és pot fer mitjançant la línia R4 de Rodalies Renfe, amb parada a la mateixa població. Per carretera s’hi arriba a través de l’autopista AP7, prenent la sortida de Vilafranca del Penedès i accedint per les carreteres comarcals C-244 “Vilafranca-Sant-Sadurní” o C-15 “Manresa-Vilanova i la Geltrú”.

El mapa

El Municipi

Tot i el seu caràcter agrari, una bona part de la població treballa a les indústries, de la mateixa població i sobretot de Vilafranca, per a complementar l’economia. Es conreen tres quartes parts de la superfície, en règim de secà, de les quals quasi la totalitat es dediquen a la vinya, fet que ha significat la reducció d’altres conreus que havien estat tradicionals, com els cereals, les oliveres o els fruiters. Amb tot la Granada també compta amb espais com el bosc dels Pujols, que és el punt més alt del terme, cosa que el converteix en un excel·lent mirador de gran part de la comarca. En aquesta zona, a més de les vinyes, hi ha bosquets, camps de cereals, farratges i ametllers, que ajuden a recordar com era el municipi abans de la monopolització de la vinya.

Entre els espais emblemàtics de la Granada destaca l’església parroquial de Sant Cristòfol del segle XVI, bé que molt modificada al segle XVIII. Un altre edifici significatiu i que dóna personalitat al municipi és el castell de la Granada, del qual es conserven només unes ruïnes, ja que fou destruït per ordre de Felip V. Igualment té altres espais singulars com la casa del castlà dels segles XV i XVI o els carrers que arriben fins a l’Estació, nascuts gràcies a l’estació del ferrocarril.

Veure Imatges

Entre la diversa activitat cultural del municipi destaca, la Festa Major, que inclou la Mostra de Caves i Vins del Penedès i s’escau el segon diumenge de juliol. També es celebra la festa major petita o festa del Most i les tradicionals pujada i baixada del Ruc.

Història

Les restes més antigues trobades al municipi de la Granada corresponen a un conjunt de fòssils de fa uns 16 milions d’anys, descobertes durant la construcció de la línia de tren. A més, l’any 2007 es va descobrir un altre jaciment a la zona de la Teuleria dels Àlbers, que va demostrar l’existència d’una vila romana en aquesta zona. Tot i això, a partir d’aquí es té poca informació sobre l’ocupació del territori fins a l’època medieval.

Els orígens de la Granada són documentats des de l’any 950, quan el bisbe Guilarà infeudà la Granada, en terme d’Olèrdola, a Sisovald, el qual va edificar un castell: La Torre de la Granada. També tenim coneixement que el 991 ja existia l’església de Sant Cristòfol. Pocs anys després, el 1003 una escomesa sarraïna comandada per Abd al-Malik Yûsuf, va destruir el castell, que va ser reconstruït dos anys més tard.

Però l’edificació del poble, que probablement es va fer sobre els vestigis d’un poblat anterior d’origen romà, no va ser pas entorn d’aquest castell o de l’església, sinó del mercat. Nascut al segle IX, la Granada pot presumir d’haver tingut el primer mercat del Penedès i un dels més importants del Principat. És per aquesta raó, juntament amb la seva excel·lent situació geogràfica, que al seu entorn es va anar construint una xarxa viària importantíssima que va fer que durant els segles de la Reconquesta es convertís en el centre de les comunicacions del Penedès. Per la Granada hi feien pas la Via Augusta, la via Mercadera, de l’interior cap a Barcelona, i la via Francisca, des del sud.

Però també és per aquesta excel·lent xarxa viària que la Granada fou lloc de pas en totes les lluites que hi ha hagut a la nostra terra. Una de les batalles més recordades va ser el 1642, en el marc de la Guerra dels Segadors, en què les tropes castellanes foren derrotades per les forces franceses gràcies, precisament, al castell del municipi. Deu ser per aquesta raó que Felip V el va fer enderrocar després de la Guerra de Successió.

Just després d’aquesta guerra, la Granada inicia un creixement econòmic molt important, que es basava sobretot en el conreu de la vinya, però també de cereals, olivera i horta.

Ara bé, un moment culminant en el creixement econòmic i poblacional del municipi és l’arribada del tren, l’any 1865, que va suposar una revolució per tota la comarca i, molt especialment, pels municipis que tenien estació, com la Granada.

Des de llavors el conreu de la vinya i la producció de vi ha anat creixent, només amb les aturades que van provocar la plaga de la fil·loxera i la Guerra Civil espanyola, i actualment, la Granada és un dels grans productors de vins i caves de la comarca de l’Alt Penedès.